28/2/11

Navegant

 Quan jo anava per la mar,
de Barcelona a l'Havana,
¡de l'huracà rufalós
bé en sentia de cops d'ala!
Mes, lo que em feia patir
era el mal de l'enyorança
al veure'm tants dies lluny
de la terra catalana;
i li deia al mariner
que vetlla dalt de la gàbia:
¿no veuries verdejar
les riberes de la Pàtria?

Ara no vaig per la mar,
aquella sols era d'aigua,
la de la vida és pitjor,
puix és de fel i de llàgrimes.
Les marors són més crudels,
són més feres les zumzades,
quan me tiren per damunt
rodoladisses muntanyes;
a no dar-me Déu la mà,
m'haurien fet de fossana.
¡Encara en veig venir més,
la tempesta no s'acaba,
ja decau mon esperit,
ja brandoleja ma barca!
Orenetes que pel cel
aixecau tant la volada,
¿no les veieu verdejar
les riberes de la Pàtria?
Al cel (1903)


Tema:  L'enyorança de la Pàtria de l'autor.

Subtemes: L'allunyament dels mariners i la duressa de la vida.


Jacint Verdaguer
L'autor: Jacint Verdaguer


   Jacint Verdaguer(1845-1902) és l'escriptor català més important i representatiu del segle XIX. Contribueix a la Renaixença, des de posicions catòliques i conservadores, amb una obra que abasta poesia èpica i lírica, prosa narrativa i periodística i literatura de viatges, per la qual té una enorme repercussió popular. Internat al seminari de Vic, on cursa la carrera eclesiàstica, es familiaritza amb la retòrica i els clàssics i s'inicia en l'escriptura poètica.
Entre els seus títols destaquen els poemes èpics de factura romàntica, L'Atlàntida i Canigó, i els reculls poètics Idil·lis i cants místics, Pàtria, Montserrat, Flors del Calvari i Aires del Montseny. En prosa publica Excursions i viatges, Dietari d'un pelegrí a Terra Santa, un aplec de Rondalles i el recull d'articles publicats a la premsa En defensa pròpia. És proclamat Mestre en Gai Saber en els Jocs Florals de 1880. La producció verdagueriana, musicada per diversos compositors (Nicolau, Morera, Millet, Falla, etc) i àmpliament imitada, editada i estudiada, ha estat traduïda a moltes llengües.

                                                           




Cantant: Jaume Arnella                                                      

Jaume Arnella
    Jaume Arnella i París neix l’any 1943. Aprèn a llegir i escriure; li agrada cantar i tocar l’harmònica. Fa els estudis eclesiàstics però com que el tempta més la faràndula es dedica a rondar per tot el país cantant el seu repertori i escoltant el que la gent li vol cantar. Des del 1985 es dedica a cantar romanços i a fer-ne d’encàrrec. Diuen d’ell que és l’últim romancer en actiu dels Països Catalans. Té nombroses distincions i medalles–fins i tot creus–, tot i que aquí no és el lloc més adient per airejar-les no fos cas que al Villon li pugés la mosca al nas.





Blibliografia:
[Data de consulta: 28 de febrer del 2011; http://www.uoc.cat/mdpAdmin/media/586-navegant.pdf
[Data de consulta: 28 de febrer del 2011; http://www.joanmaragall.com/fronesis/13/entbio/mosencinto.htm]
[Data de consulta: 28 de febrer del 2011; http://www.jaumearnella.com/balades.htm]
[Data de consulta: 28 de febrer del 2011; http://www.lastfm.es/music/Jaume+Arnella]
[Data de consulta: 28 de febrer del 2011; http://www.youtube.com/watch?v=a42ynlDx_hY]

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada